La vida quotidiana és el marc en el qual es desenvolupen les experiències del dia a dia de l'ésser humà. Per tant, està composta per les seves vivències diàries. Cadascuna d'aquestes vivències o esdeveniments són el reflex de comportaments i costums apresos de la societat.
La vida quotidiana està constituïda per rutines, comportaments que els diferents actors socials fan sense pensar-hi. Així es crea un full de ruta quotidià en aquest comportament social diari, conformant i estructurant aquest concepte conjuntament amb les expectatives del comportament dels altres i el factor sorpresa.
Aquestes experiències estan construïdes després d'un llarg procés intel·lectual que constitueix el marc institucional que regula i ordena els comportaments socials dins del grup. L'element clau d'aquest procés és el llenguatge, que serveix per a objectivar i definir els objectes que construeixen la realitat quotidiana i que suposa una ajuda en el procés de transmissió, de comunicació amb els altres, de socialització. El llenguatge en si mateix és una imposició compartida amb els altres membres del grup.
Per això, diem que la vida quotidiana és intersubjectiva, perquè és compartida entre els membres d'un mateix grup. És un món públic en el qual tots els membres d'una societat comparteixen una mateixa realitat, encara que sigui des de diferents punts de vista, tant com a receptors o com a emissors d'informació. L'experiència s'integra mitjançant el llenguatge en la socialització. Es fa comú entre tots els individus d'un mateix grup social. Aquesta comunitat d'intersubjectivitats reconegudes per tot el grup determina les actituds i els seus significats i el desenvolupament del rol social que li toca a cadascú; determina les certeses fixades en el sentit comú de l'individu, la realitat donada per descomptat i compartida per tots i que no és qüestionada per cap membre del grup social, i l'individu que qüestiona aquesta realitat de la vida quotidiana i no s'ajusta a aquesta dins del grup, és considerat com un inadaptat, un boig.